No em consider una persona supersticiosa. No crec que la sort influeixi en les nostres vides. Més aviat pens que hem de guanyar-nos les coses amb feina i esforç i a partir d’aquí arribaran els resultats. Seria una cosa com allò que deia en Picasso que quan arribi la inspiració t’ha d’agafar treballant.
Però avui m’he permès, o més aviat m’he atrevit, a fer un article esotèric que té a veure amb les coincidències i amb les dinàmiques que se suposen que han de passar després d’un fet concret. En aquest cas vendria a ser com aquell sil·logisme del món de futbol que diu: si l’equip A guanya a l’equip B per 3 gols a 0 i l’equip B guanya a l’equip C per 3 gols a 0, aleshores l’equip A ha de guanyar fàcilment a l’equip C. No importa afegir que aquest sil·logisme no es compleix pràcticament mai, de fet no crec que Aristòtil aprovàs els sil·logismes futbolers, però i si...
El fet és que els dos darrers enfrontaments de lliga que hem tengut contra el Poblense a l’Estadi Balear, han marcat el nostre destí posterior. No és que els resultats contra l’equip pobler fossin determinants en la classificació final, més aviat no afectaren, però aquelles temporades varen ser decisives en el camí que va seguir el gloriós.
El primer enfrontament ja ens cau molt enfora. Va ser la temporada 2009-2010 a Tercera Divisió. El darrer any que jugàrem a una categoria d’equips únicament illencs. Aquell any el partit, que es va jugar el 7 de març, va acabar amb un empat a dos gols. Va ser estrany perquè a la primera part ja guanyàvem per dos gols a zero sense gaires dificultats, però quan semblava que acabaríem guanyant, el Poblense va marcar dos gols en sis minuts i va rapinyar un valuós empat.
Aquell partit no tendria més transcendència si no fos perquè, des d’aquella temporada, es va iniciar un camí triomfant del nostre equip. Aquell mateix any quedàrem primers de la Tercera Divisió Balear i, en el play-off d’ascens, pujàrem a Segona Divisió amb el mític gol de Gio al camp del Tudelano.
Des d’aquella temporada ens mantendríem a Segona Divisió B fins que aquesta categoria va desaparèixer a la temporada 2021-2022. Vàrem jugar quatre fases d’ascens a Segona Divisió a les quals no tenguérem la fortuna o l’encert de pujar. Guanyàrem la Copa Federació i tornarem a l’Estadi Balear després de l’exili forçós a Magaluf i a Son Malferit.
Possiblement, després de la lliga guanyada l’any 1926 i dels dos ascensos a Segona Divisió, ha estat la millor època del nostre club.
Però havia d’arribar el segon enfrontament contra l’equip de Sa Pobla que ho va canviar tot. Va ser el 13 de desembre de 2020. No va ser un bon partit, com tots els dirigits per Jordi Roger en les diverses etapes que ens ha entrenat. El resultat ho diu tot, dos a tres a favor dels poblers. En un partit que va començar molt bé amb un gol de penal marcat per Corominas, però que, a partir d’aquí, anàrem a remolc. Com va passar en l’anterior enfrontament, aquell partit no ens va suposar cap canvi en la classificació, però sí que va ser crucial en el futur del club, a partir d’aquell moment ja no vàrem ser capaços de classificar-nos per jugar la promoció a Segona Divisió.
De fet, no és que no fossin capaços d’arribar a aquells play-offs, tot i tenir uns equips i uns pressuposts pensats per fer-ho, el problema és que una temporada salvàrem la categoria pèls pels en la darrera jornada i la següent perdérem la categoria sense haver estat capaços de tornar-la a recuperar. Només la Copa del Rei ens va donar alguna alegria perquè per primera vegada en la nostra història arribarem als vuitens de final on caiguérem derrotats davant del València de Primera Divisió per zero gols a un.
En definitiva, un empat i una derrota contra els poblers. Però avui ha canviat la dinàmica i hem aconseguit la victòria. El dos a un final demostra que ha estat un partit molt treballat i complicat. Després d’una bona primera part, hem perdut el control del partit a la segona i, només amb un gol del juvenil Català, hem aconseguit derrotar al líder i acostar-nos al nostre objectiu de ser primers de grup i ascendir. Curiosament, sembla que ara per ara, només Tovar i un juvenil (hem de pensar que Andone està lesionat) són els únics capacitats per marcar gols.
Som conscient que en aquest punt molts dels que llegiu l’article pensau: no serà capaç de dir el que estam pensant? No s'atrevirà a fer l’associació d’idees?
La veritat és que no em puc estar de fer-ho perquè si el partit de fa quinze anys va acabar empatat i això es va traduir en una gran època balearica, a la qual només va faltar el tan desitjat ascens a Segona Divisió. I si el partit de fa cinc anys sortírem derrotats contra els poblers i es va iniciar una etapa amb més pena que glòria. Aleshores em deman: i si amb aquesta victòria contra el Poblense començam una època esplèndida que ens dugui d’una vegada per totes a Segona Divisió?
Ja he explicat al principi que no crec amb els sil·logismes en el món del futbol, però i si aquesta vegada es compleix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada