ARRIBAREM A OBRIR ELS ULLS COM A LLANTERNES?

 

Dissabte, en el debut a Segona RFEF ens enfrontàrem a l’Europa. Els catalans són un equip de contrastos, foren part en la fundació de la lliga, militaren tres anys a Primera Divisió i perderen una final de la Copa d’Espanya contra l’Athletic Club. Tot això en els anys vint del segle XX, però, sorprenentment, només deu anys més tard jugava a la darrera categoria de futbol català.

Feia molt temps que no jugàvem un partit oficial a l’Estadi contra el conjunt català. Des de la temporada 1972-73 que empatàrem a zero gols. Només hem coincidit quatre temporades a la mateixa categoria, però també va haver-hi un any que, tot i no coincidir, tenguérem un cert paral·lelisme. Va ser el 1951, aquella temporada nosaltres pujàrem per primera vegada a Segona Divisió empatant al camp del Guadalajara després d’una lligueta molt ajustada. Paral·lelament, l’Europa jugava la lligueta d’ascens a Tercera Divisió, la seva superioritat va ser tan gran que a la darrera jornada ja havien ascendit, tot i que encara s’havien d’enfrontar a la Unió Esportiva Tàrrega. Els targarins necessitaven com a mínim un empat per pujar o que l’Hernán Cortés no guanyàs per més de 7 gols en el seu enfrontament al camp del Celta de Saragossa.

Dies abans del partit entre els dos equips aragonesos varen córrer rumors que el partit estava arreglat, ja que el Celta de Saragossa no es jugava res. Amb aquesta perspectiva, també es va comentar que els targarins parlaren amb els dirigents del club escapulat per intentar un pacte de no-agressió que fes que pujassin els dos equips catalans. Les sospites del conjunt lleidatà es feren ben evidents i l’Hernán Cortés es va alçar amb la victòria per un contundent 0 a 10. Els targarins tragueren profit de les seves suposades converses perquè finalment empataren a 2 gols i pujaren de categoria. Allò més curiós de l’encontre va ser que davant la passivitat escapulada els seguidors de l’Europa veren una part del partit d’esquena al camp com a protesta per l’actitud dels seus jugadors.

La temporada passada a l’Estadi Balear es patiren situacions molt complicades i l’entrega dels jugadors va quedar en dubte en més d’una ocasió. No es va arribar a l’extrem d’imitar l’acció dels seguidors escapulats de l’any 51, però motius hi va haver en més d’una ocasió. Com cada any l’estiu és balsàmic i la il·lusió ha tornat als seguidors «balearicos». Així, a l’Estadi Balear, contra els escapulats, cap aficionat tenia ganes de girar l’esquena a la gespa perquè aquests jugadors han generat moltes expectatives i la veritat és que no varen decebre. El 3 a 1 final parla de les bones sensacions que varen transmetre. Si això és el que ens espera aquesta temporada passarem d’aclucar els ulls per no veure el desastre de la temporada anterior, a fregar-los pel canvi que s’ha produït per acabar obrint-los com a llanternes d’admiració.

El que sembla clar és que Jaume Mut, després de la derrota al Nicolás Brondo contra un Andratx que va tenir les idees molt clares, ha sabut desembolicar el ram i ha aconseguit que els jugadors sàpiguen a què han de jugar.

Camp de l'Europa. 8 de juliol de 1951. Publicada a Vida Deportiva el 10 de juliol de 1951. Autor: Fumadó