Quan l’any 1923 els aficionats del Futbol Club Cables Elèctrics, equip originari de la Unió Esportiva Cornellà, celebraven els gols del seu equip poc s’imaginaven que Cables Elèctrics seria comprada per General Cable, que va ser la companyia que va desencadenar el final de la Primera Guerra Mundial.
De la mateixa manera que quasi cap aficionat cornellanenc és conscient que l’any 1904 NSW, una companyia de General Cable amb seu a Nordenham, Alemanya, va produir i va instal·lar una línia de cablejat submarí transatlàntic per a telecomunicacions, connectant Borkum, Alemanya, i Nova York, via Açores.
Amb els anys aquell cable submarí es va anar estenent a diferents llocs tant del continent europeu com de l’americà. Al mateix temps els britànics, executant unes tasques de manteniment, havien localitzat el cable i no varen perdre l’ocasió de punxar-lo.
Va ser el gener de 1917 que Alemanya va enviar el famós «telegrama Zimmermann» que era un missatge secret en què el ministre d’Assumptes Exteriors alemany proposava una aliança militar entre el Reich i Mèxic. En aquest missatge Berlín oferia ajuda a Mèxic per reconquerir els territoris perduts de: Texas, Arizona i Nou Mèxic. Per aquest motiu Mèxic havia d’entrar en guerra contra els estatunidencs, fet que impediria que els nord-americans volguessin entrar dins el conflicte europeu distrets amb una guerra en el seu territori.
Però aquell telegrama que va sortir de Berlín cap a Copenhague i que, via cable submarí, va arribar a l’ambaixada alemanya de Ciutat de Mèxic també va ser interceptat i descodificat per la unitat de la Intel·ligència Naval Britànica «Habitació 40» a càrrec de l’almirall William R. Hall.
El problema que tenien els anglesos és que no podien dir als EE. UU. que havien interceptat el missatge perquè així sabrien que espiaven les seves comunicacions diplomàtiques. Aleshores els britànics pensaren que podia existir una còpia del telegrama de Zimmermann a l’oficina de telègrafs de Ciutat de Mèxic. Per això enviaren un agent que va aconseguir la còpia del telegrama i la va remetre al Ministre de Relacions Exteriors britànic, Arthur James Balfour que, per la seva part, el va fer arribar a l’ambaixador estatunidenc a Londres, Walter Page.
La publicació a la premsa dels EE. UU. del telegrama interceptat pels britànics, punxant el cable, que havia instal·lat l’empresa, que acabaria comprant Cables Elèctrics, que havia fundat l’actual U. E. Cornellà, va ser decisiva per a què els americans entrassin en el conflicte europeu i s’accelerés el final de la Gran Guerra.
Tradicionalment, quan hem visitat l’equip català, el nostre tècnic no ha tengut punxat el cable del tècnic cornellanenc. Tant és així que aquests darrers set anys, llevat de l’any 2021 que guanyàrem per zero a dos, la resta han estat derrotes. Algunes tan cruels com el famós un a zero del play-off d’ascens de l’any 2020 que ens va deixar amb els ploms fusos i fora de la lluita per arribar a Segona Divisió. Aquell dia es va fer evident que als cables d’informació de Mànix els havien rovagat les rates.
Ahir, l’oficina d’Intel·ligència Balearica «habitació de Jaume Mut» va funcionar a la perfecció. El zero a zero només el supera el dos a zero que va aconseguir l’any 2021 aquell gran equip que dirigia un no menys excel·lent Xavi Calm. Tot i que durant una bona temporada l’equip de Calm també se va abonar a la mitjana anglesa de victòria a casa i empat a fora que tan bé li funciona a Mut. L’equip sembla que té les idees clares que li transmet el nostre tècnic. La il·lusió en què començàrem aquesta temporada a poc a poc es va traduint en bons resultats. La presència a les graderies del Municipal de Cornellà de la renovada secció Barcelona de la Grada d’Animació n’és una bona mostra d’aquest canvi. Ara només falta que l’afició blanc-i-blava continuï responent i cada vegada vegem un Estadi Balear més ple d’uns «balearicos» que van recuperant la confiança en els seus jugadors i en els seus dirigents.
Gravat de com es desfeia el cable guardat en la bodega del vaixell. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/cable-submarino-para-conectar-europa-y-america_15073 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada