Va ser l’any 2014 que visitàrem el Narcís Sala. Per a tots els «balearicos» he de dir que aquella va ser la temporada de Magaluf, així ens entenem millor. El partit de segona volta es va celebrar el 20 d’abril, un dia abans de Sant Jordi. Nosaltres volíem defensar el lideratge que havíem recuperat en el partit anterior contra el Badalona, gràcies a una gran victòria per dos gols a zero contra l’Espanyol B. En aquell partit els gols de Xisco i Tiago, els dos jugadors de més talent del grup de Nico López, varen encarrilar la victòria.
Només faltaven 4 partits pel final de lliga. La classificació estava molt ajustada i guanyar al Narcís Sala era una passa de gegant per acabar jugant el play-off d’ascens. El partit es va posar de cara molt aviat. En el minut 2 Florín Andone, que era el nostre golejador i un dels millors davanters que hem tengut, va avançar l’Atlètic Balears. Pareixia que tot anava segons el pla previst i que simplement l’equip només havia de fer allò que tan bé sabia fer, és a dir, defensar el resultat. Aquell any vivíem del sacrifici en defensa a més del talent de Xisco i Florín. Però el partit es va complicar. Primer Mata a la mitja hora i després Ton Alcover, al minut 90, capgiraren el resultat.
Aquell gol en el darrer minut ens va fer molt de mal, no tan sols perdérem el partit sinó que va tenir conseqüències en els dos enfrontaments següents que jugàrem a Magaluf. L’ansietat i el cansament s’apoderaren de l’equip i en el primer d’aquells dos partits va arribar la primera i única derrota a casa de tota la temporada contra l’Hospitalet, a més una altra vegada en el darrer minut.
La setmana posterior no vàrem ser capaços de superar el Constància i l’empat final va acabar condemnant els inquers a baixar de categoria.
Per a nosaltres, aquest punt de nou possibles va acabar amb les nostres aspiracions d’ascens i la victòria al darrer partit contra l’Ontinyent, que ja estava descendit, no ens va servir de res més que per classificar-nos i jugar la Copa la temporada 2014/15.
Tot i que no tothom n’és conscient, aquella diana de Ton Alcover en el darrer minut en el Narcís Sala va ser el principi de la fi. Així que tornar al camp santandreuenc, és reviure una altra vegada aquell gol i pensar el que hauria pogut arribar a passar si no hagués entrat. Però, això és ficció...
La realitat és que aquest inici de temporada les circumstàncies dels andreuencs són molt diferents d’aquelles de 2014. En aquell moment s’enfrontaven a nosaltres per aconseguir la permanència. Ahir ens disputaven els primers llocs de la classificació. El partit estava dissenyat per acabar 0 a 0. Una primera part en què els porters no hagueren d'intervenir. La segona part el Sant Andreu va pressionar amb més insistència però sense ocasions clares. Fins que va arribar una jugada aïllada i quan faltaven set minuts aconseguiren el gol de la victòria.
La situació de l'equip no és per tenir mal de cap, per ara. No crec que el gol del central Guille Torres sigui determinant, com va ser el de Ton Alcover. Al cap i a la fi, això no ha fet sinó començar. Però sí que és preocupant tornar a cometre errors de planificació i travelar per enèsima vegada en la mateixa pedra, fitxant jugadors que quan poden jugar ja ha passat quasi una volta (ahir jugàrem sense davanter de referència) o no tenir prou centrals perquè la sanció d’un fa que hagis d’improvisar amb un migcampista. Sense parlar de creure que un jugador que cada temporada es passa més temps a la infermeria que jugant, serà enguany, per art de màgia, que estarà disponible tots els partits.
Amb això no vull dir que tenguem una mala plantilla. Al revés, crec que tenim un bon equip. Però no podem cometre equivocacions que en el passat ens condemnaren.
Membres de la penya Ferreret al Narcis Sala. 20 d'abril de 2014. https://www.futbolbalear.es/2014/04/20/cronica-2a-division-b-sant-andreu-2-1-at-baleares/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada