QUÈ VOLEN AQUESTA GENT BARRALETA?

 NO VENEN DE MATINADA, PERÒ...

Què volen aquesta gent barraleta que els dies de partit de la «seva» Primera Divisió canten consignes contra l’Atlètic Balears?

Què volen aquesta gent barreleta que rutinàriament no tenen cap altra feina a venir a embrutar les parets de l’Estadi Balear amb pintades ofensives contra els balearicos?

Què volen aquesta gent barreleta que quan s’han d’enfrontar a nosaltres, amb un ridícul rere d’altre, l’únic cant que se’ls ocorr és ficar-se amb les nostres mares?

Què volen aquesta gent barreleta quan abans d’un partit del seu filial contra el Gloriós, encalcen balearicos pels voltants de l’Estadi?

Què volen aquesta gent barraleta que tan obsessionada està i que han de fer-nos tan presents en la seva vida diària?

Aquestes són preguntes que rutinàriament em faig i que em fan reflexionar. Sempre que dic la paraula reflexionar pens amb en Germán Coppini quan liderava Siniestro Total i va participar en un dels concerts del grup gallec a la sala Celeste de Barcelona. Aquell dia Coppini va rebre l’impacte del llançament d’una botella en el genoll i va haver de ser hospitalitzat. En aquella convalescència el cantant del conjunt gallec va reflexionar sobre el moviment i els concerts punks i va decidir deixar Siniestro Total i fundar Golpes Bajos.

Quan un reflexiona no es pot quedar amb el dubte i ha de tenir una resposta com va fer Coppini en aquella estada a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. I va ser ahir durant el partit que vaig veure clar d’on venia la bel·ligerància barraleta:

Necessitaven una excusa per no fer front a l’evidència d’un equip filial que quan acabi la primera volta probablement ja haurà baixat a Tercera Divisió.

Necessitaven amagar la visió d’un filial que sembla indigne d’un equip de Primera Divisió que, en teoria, té els millors juvenils del darrer any.

Necessitaven mirar cap a una altra banda per oblidar un futbol base que tritura jugadors com si fos una desbrossadora i no és capaç de treure profit de controlar tot el mercat illenc.

Necessitaven una justificació per explicar l’actitud poc esportiva d’alguns d’aquells joves que, tot i estar encara en procés de formació, la impotència els va dur a no actuar de la millor manera.

Necessitaven oblidar a Florin Andone que ja els va pintar la cara quan va visitar Son Moix amb el Còrdova on va rebre insults tot el partit. I és que ahir els va esmicolar en dues jugades i va ser un malson tot el temps. És per això que li diria a Andone: «Florín, floran, cada dia te quiero más Florín, floran».

Necessitaven pair un resultat que ens acosta una mica més al nostre objectiu de retornar per la via ràpida a Primera RFEF i ja tremolen que a la segona volta, per ventura amb un equip ja descendit, facem una visita decisiva al seu camp.

El partit em va generar alguns dubtes com saber perquè no sortim sempre amb la intensitat de dissabte. Perquè, partit rere partit, entregam la primera part i després ho acabam pagant a la segona. Estic segur que si la setmana passada haguéssim sortit amb aquesta intensitat contra l’Andratx, les coses haurien estat molt diferents.

D’altra banda, tenguérem, una vegada més, decisions sorprenents de l’àrbitre. Com és possible que una jugada en què el defensor entra amb els peus per davant, a l’altura de la tíbia de Sergio Moreno, es resolgui amb una targeta groga per l’infractor i amb dues grogues i un lesionat per l’equip perjudicat. Mai entendre els arbitratges del futbol modern.

Ara només queda rematar la feina de la primera volta guanyant a Eivissa i poder tenir, com diu el meu amic Jordi: el vint-i-cinc de desembre, Mut, Mut, Mut... ben feliç.

I és que ahir, més que mai, la seva obsessió va ser la nostra diversió.