UN DERBI ÉS UNA ALTRA COSA

Aquesta setmana ens hem aixecat amb la notícia que el nostre club denominava com a derbi el partit que hem jugat contra l’Andratx. He sentit moltes veus crítiques en contra d’aquesta denominació per considerar que no havia de ser tractat com a derbi.

Probablement és el meu vessant investigador que sempre em fa cercar les fonts per poder arribar a una conclusió. Va ser per aquest motiu que primer vaig voler saber com definia el diccionari la paraula derbi.

En principi el DIEC2 de l’Institut d’Estudis Catalans ho defineix com a: competició esportiva que enfronta dos equips locals o de ciutats veïnes. Per a mi és una definició massa genèrica i que de facto convertiria tots els partits de cada diumenge d’àmbit regional en derbis.

Per la seva banda el diccionari.cat el defineix com a: partit entre equips importants de futbol o d’altres esports pertanyents a una mateixa ciutat o regió i tradicionalment rivals. En aquesta definició ja es contemplen dos conceptes importants: equips rellevants i tradicionalment rivals. Com no vull menystenir la importància de cap dels dos clubs em centraré en la presumpta rivalitat tradicional.

Sempre recordaré una conversa que vaig tenir al principi que vaig arribar a viure a Andratx amb una persona major. Era al bar Nacional on tradicionalment es feien tertúlies dels homes majors andritxols. Un dels temes estrella era parlar de futbol, va ser en aquell moment que vaig comentar que era aficionat a l’Atlètic Balears. Un d’aquells homes, que ja superava de llarg els vuitanta, se li va il·luminar la cara i mirant-me fixament em va dir:

- El primer partit que vaig veure de futbol va ser del Baleares.

- Del Baleares, i com va ser això si sempre heu viscut a Andratx?

- Idò perquè va ser l’equip que va inaugurar el camp de l’Andratx. Jo era molt petit, hi vaig anar amb mon pare i els meus germans.

- I quan va ser això?

- Era el darrer diumenge d’agost del 24. Feia molta calor i el camp estava ple.

- I qui va guanyar, l’Andratx o el Baleares?

- No! Que va!, l’Andratx no jugava. No tenia jugadors bons a bastament per enfrontar-se a un equip com el Baleares. Vareu jugar contra el Regional que era un altre equip de Palma i guanyareu per dos gols a un.

- I la gent estava contenta que vengués a jugar el Baleares?

- Molt, pensa que era, després del Mallorca, el millor equip de Mallorca. Els dies anteriors hi havia molta controvèrsia perquè al bar es deia que el Baleares vendria amb l’equip B i que no es veuria un bon espectacle, però finalment vengueren tots els bons i va ser un gran partit.

És cert que aquest equip que es va enfrontar al Balears FC no era l’actual CD Andratx perquè l’antic CD Andratx va deixar d’estar federat l’any 1936 i no va reprendre la competició fins a 1957. Però dins el cap d’aquell aficionat no hi havia diferència entre els dos clubs que compartien el nom i el camp de sa Plana. Per a ell tots dos representaven a Andratx i eren la mateixa cosa.

Aquesta conversa em prova que la presumpta rivalitat tradicional queda bastant diluïda. Ni tan sols en els inicis de l’equip andritxol ens enfrontàrem per estrenar el camp de sa Plana. En aquell primer partit de l’equip blanc-i-blau a Andratx s’hauria pogut iniciar una rivalitat que finalment no va existir. A partir d’aquí, si analitzam els enfrontaments de lliga entre els dos clubs, hem coincidit molt poques vegades a la mateixa categoria, i els partits mai han estat qualificats d’especial rivalitat. Fins i tot, al Brondo d’aquest any, que l’Andratx va guanyar de forma brillant, les dues aficions vàrem conviure sense cap incident ni rivalitat especial.

Amb tot això, es pot parlar de derbi contra els Gallos? Tant com es pot fer contra el centenar d’equips de municipis illencs. Això voldria dir que si jugàssim a Tercera Divisió, cada cap de setmana jugaríem un derbi?

Per mi avui hem jugat un no derbi a l’Estadi Balear, però això sí hem vist un pobre espectacle del conjunt blanc-i-blau. Sembla que no haguéssim après res del Brondo i l’Andratx, una altra vegada amb un sistema ultradefensiu, ens han tornat a superar en l’única jugada de gol que han tengut. Tristament, s’ha jugat tot el temps el partit que volien els andritxols. Ja fa massa partits a casa que els aficionats no sabem a què jugam. Massa de no veure alternatives amb cada canvi de jugador que feim. I massa de no veure solucions futbolístiques per resoldre els problemes que ens plantegen els rivals.

Molt han de canviar les coses per veure un bon espectacle contra el filial mallorquinista el pròxim dissabte. La confiança sempre és cega amb el nostre equip perquè és el nostre, però les expectatives no tant pel que hem vist fins ara. Res em sabria més greu que tornar a fracassar contra el Barral B. Això sí, jugar contra un filial tampoc serà un derbi, perquè un derbi és una altra cosa.

Imatges: Notícia que va aparèixer al Setmanari Andraitx de dia 6 de setembre de 1924.