L'Atlètic Balears està en estat de gràcia. Avui ha confirmat el gran moment de forma amb una victòria per la mínima (0-1) davant l'Atlètic Lleida.
Quan ha acabat el partit el primer que he fet és encetar una botella de vi per celebrar-lo i, probablement, pensau que ho he fet perquè aquest triomf no només suposa la tercera victòria consecutiva per als blanc-i-blaus, sinó que també és la segona victòria fora camp.
També podríeu pensar que he omplit la copa perquè la victòria ens ha permès dormir al capdavant de la classificació, compartint el lideratge amb el Poblense, a l'espera que demà arribi la resta de la jornada.
Així mateix, és possible que digueu que he brindat amb la meva dona perquè ha tornat a marcar en Tovar, l’únic capaç de fer gols en aquest equip. Un gol, que, d’altra banda, reflecteix la bona feina i la resiliència del vestuari.
Per ventura us passa per la imaginació que he begut el primer glop perquè el més destacable d'aquesta ratxa triomfal és que s'ha aconseguit amb la columna vertebral de l'equip lesionada. Les baixes sensibles no han minvat el rendiment del conjunt, que ha sabut reinventar-se i trobar en la profunditat de la banqueta el talent necessari per continuar sumant de tres en tres.
Algú em pot dir que m’he acabat la primera copa perquè el triomf davant l'Atlètic Lleida és especialment significatiu perquè l'equip ha convertit els desplaçaments en una font de punts, dissipant qualsevol dubte sobre la seva capacitat per competir en camps rivals.
De segur que altres pensau que m’he abocat una segona copa perquè la nostra defensa s’ha mostrat inexpugnable, aconseguint mantenir la porteria a zero, fet que subratlla la bona feina tàctica de tot el bloc.
I naturalment la majoria em direu que m’he begut la segona copa perquè aquesta solvència a domicili, sumada a la solidesa mostrada a casa contra el Poblense, ja consolida l'Atlètic Balears com un ferm candidat a lluitar per les posicions d'honor.
Però no, encara que tot això és cert, el motiu que m’ha fet estar especialment content i anar-me’n «alegre» a dormir, és el fet que ja hem superat l’eliminatòria de Copa de dijous. Com vaig dir la setmana passada existeix un sil·logisme en el futbol sobre els resultats esperats. Si l’equip A guanya al B i el B al C, aleshores l’A ha de guanyar al C. Així el RCD Espanyol va guanyar el partit de l’eliminatòria de Copa al camp de l’Atlètic Lleida per un gol a dos. Si nosaltres hem guanyat avui per zero a un, això vol dir que dijous el partit acabarà empatat. Aquest fet ens abocarà als penals. És aquí que confii plenament en Julián Rivas, el nostre porter de la competició copera. Ell va ser l’heroi del Porreres quan a la fase d’ascens de l’any passat va ser decisiu en la tanda de penals. Així que, si es compleix la lògica, ja sabem que ens espera uns dels «grans» en el pròxim sorteig.
De tota manera, l’alegria no ens ha de distreure del nostre objectiu principal, i farem bé d’estar especialment concentrats el pròxim diumenge a la lliga contra el Porreres per cercar allargar aquesta ratxa triomfal a l’Estadi Balear, amb el suport de tota l’afició hem de confirmar l’estat de gràcia que faci establir-nos, definitivament, al lideratge de la classificació.
No puc tancar l’article sense donar les gràcies a Xavier per recordar-me el sil·logisme aplicat al partit de Copa. I també voldria recordar que la Grada Popular Xavi Delgado farà la tradicional recollida de juguetes i aquí, els balearicos, hem de demostrar que en solidaritat no ens guanya ningú.
