A l’Estadi Balear s’ha viscut aquest vespre una d’aquelles nits que quedaran gravades per sempre en la memòria del futbol illenc. L’Atlètic Balears, s’ha posat la granota de feina i ha derrotat l’Espanyol, un rival situat tres categories per damunt. Una autèntica proesa esportiva, encara que la vida és com una capsa de bombons, mai saps que et pot tocar, avui, a aquest equip li ha tocat entrar a la llegenda del club.
Els jugadors balearicos han sortit a la gespa amb un esperit gairebé cinematogràfic. Perquè amb un Estadi Balear pràcticament ple, els aficionats balearicos encoratjàvem els nostres jugadors desitjant-los allò que Obi-Wan Kenobi deia a Luke Skywalker: que la força us acompanyi. Aquesta frase semblava ressonar entre les graderies, plenes d’aficionats que fins al final hem cregut en l’impossible. I l’equip ho ha fet possible: intensitat, coratge i una fe infranquejable han doblegat un Espanyol que mai ha trobat la manera de controlar el partit.
El gol decisiu ha arribat a la segona part, en una jugada de contraatac perfecta. Després d’aixecar el públic amb la seva rematada, Tovar, sí, sempre és Tovar, ha semblat que li deia al porter rival: ningú és perfecte, perquè encara que sigueu un equip de primera, aquí, avui, l'únic supervivent futbolístic serà l’equip blanc-i-blau. I els pericos l’únic que ha pogut dir és: Houston, tenim un problema. Per cert, no sé qui ha dissenyat l’equipació del club català, però sembla impossible guanyar amb una camiseta tan lletja.
Amb aquest triomf, l’Atlètic Balears aconsegueix passar de ronda a la Copa del Rei i el destí ens prepara un premi difícil de creure: el pròxim rival serà un dels quatre grans de la lliga —Real Madrid, Barcelona, Atlètic de Madrid o Athlètic Club de Bilbao—. I com deien en una altra pel·lícula immortal, el club mallorquí ja ha pogut enviar el seu missatge a tots els equips de l’estat: els hi faré una oferta que no podran rebutjar, venir a Palma per viure una eliminatòria èpica.
Ara, vengui qui vengui que tengui clar que l’Atlètic Balears ja ha escalfat els motors, que en aquesta Copa anam com a motos i que en aquest camí que acaba a la Cartuja només en pot quedar un, com deia Sean Connery a Christopher Lambert i, que ningú ho dubti, lluitarem fins al final per ser nosaltres.
Serà un esdeveniment històric. L’Atlètic Balears mai ha jugat un partit oficial contra cap d’aquests gegants (només l’Athètic FC va jugar una eliminatòria en els anys trenta contra el Barça) i l’illa ja somia amb una nova nit màgica. Perquè ara, després del que hem aconseguit, l’equip ho té clar: poden arribar… fins a l’infinit i més enllà.
És cert que aquest ORSAI ha sortit molt cinèfil, però que voleu que us digui, no podia sortir de cap altra manera amb un equip que ha jugat de pel·lícula i que ha dit clarament: haurem de menester un vaixell més gran.
(Avui que estam eufòrics aprofit per fer una juguesca: endevinar les pel·lícules a qui pertanyen les diferents frases).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada