Increïble, històric, inoblidable! Hem guanyat un equip que mai havíem aconseguit superar al seu camp. Fa quinze dies ho vàrem intentar amb el Sabadell, però no ho vàrem aconseguir. I aquesta setmana tocava l’Olot. Sí, un altre equip que ens deixava sempre amb una sensació de déjà-vu per la nostra incapacitat de derrotar els olotins a ca seva. Però, aquesta vegada, el vent va bufar al favor nostre, i, sorpresa, sortírem vencedors! Això sí, no va ser fàcil. Nosaltres, teníem mig equip de baixa per lesions o per sancions.
Mentrestant l’Olot, que habitualment ja fa comptes de tenir un o tres punts de les nostres visites al camp municipal, arribava amb les cames cansades. Havien tengut un partit intens de Copa del Rei el dimecres contra el Còrdova. Els seus aficionats es demanaven si acabaria passant factura la victòria heroica contra un rival de Segona Divisió. Però bé, això no hauria de ser excusa. Per això les plantilles són de vint-i-dos jugadors.
Tornant al nostre èpic triomf, la tàctica va ser senzilla, que d’altra manera no deixa de ser habitual: aguantar el resultat inicial i esperar les nostres oportunitats. Aguantarem els atacs del rival, aguantarem les seves cares de sorpresa quan veien que aquesta vegada no ens podien marcar i aguantarem la pressió de l’afició, tot i que els seus crits, diumenge, semblaven més escanyat perquè les seves gargamelles també estaven fatigades després del partit de copa amb pròrroga i penals. Al final, el desgast físic del rival va passar factura. Aquelles jugades enredades dins l’àrea o els tirs potents i precisos que sempre ens condemnaven no varen aparèixer en aquesta ocasió. Va ser llavors quan el miracle es va fer realitat.
Una jugada inesperada, una pilota llarga, una centrada a l’àrea, un intent de refús del defensa, i... gol! Un gol en pròpia porta, però que és tan útil com els altres. Els nostres jugadors no només varen saber aguantar el resultat sinó que en volien més. Dues ocasions claríssimes fallades davant del porter i al final gran jugada de George i primer gol de l’andritxol Gerardo Bonet.
Després d’aquesta primera victòria a l’Estadi Municipal d’Olot i poder guanyar a un rival invencible per l’equip blanc-i-blau, l'afició encara no sap si celebrar-ho o anar a l'església a posar una espelma, per si de cas.
Aquesta victòria quedarà per els annals de la història del club. Nosaltres, amb més baixes que efectius, vam aconseguir el que semblava impossible. Probablement l’Olot ja estigui pensant en el pròxim partit de Copa, esperant que li toqui un equip important de Primera Divisió. Nosaltres això ja ho hem viscut i li desitjam molta sort. Però aquesta victòria, aquesta és nostra.
Diumenge no sabem si podrem jugar el partit contra el Torrent. L’equip del País Valencià malauradament té preocupacions molt més importants que el partit que ens ha d’enfrontar. Per això el club ja ha posat en marxa una iniciativa solidària per recollir fons que ajudin als damnificats de la DANA. Esperam que els «balearicos» tornin a demostrar la solidaritat que sempre ha estat present en totes les seves accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada